Celda 211

Feia temps que no sortia contenta del cinema o com a mínim sense tenir la sensació d'haver estat timada, doncs els 7 euros que pago cada cap de setmana, molts cops sembla que els llençi a la paperera... En aquesta ocasió he vist la guanyadora de 8 premis Goya: Celda 211. He trigat en veure-la. Reconec que dubtava de comprovar el que tothom em deia: "És boníssima, l'has de veure", però resulta que mai trobava el moment adequat ni les ganes necessàries. Fins que aquest cap de setmana com a resultat de la penosa oferta cinematogràfica que hi ha actualment, vaig pensar que era el moment perfecte per sortir de dubtes. Celda 211 no em va decepecionar, cosa realment difícil quan vas a veure una pel·lícula amb grans expectatives després de que tothom t'ha dit que es tant BONA. Entretinguda i amb personatges molt treballats que canvien el seu rol a mesura que la història es va desenvolupant. Un altre dels elements a destacar indiscutiblement és la feina dels actors, la naturalitat amb la que treballen i la capacitat de transmetre diferents sensacions en cada moment, des de l'eufòria elevada a la màxima potència fins la por, l'angoixa, la desconfiança, l'amor, el patiment o la submissió. Emocionant i realista, mostra una cara de la societat que no volem veure i que està present avui en dia però que ben poc se'n parla.
Dóna gust veure que hi ha cinema espanyol més enllà d'Almodóvar, Amenábar o si se'm permet, Santiago Segura. En aquest cas el director és Daniel Monzón qui també és guionista, crític i director de programes de televisió com "Días de cine" de RTVE. En la seva carrera com a director de cinema compten 4 pel·lícules, la primera de l'any 1999 "El corazón del guerrero", el 2002 "El robo más grande jamás contado", el 2007 "La caja Novak" i per últim la seva gran triomfadora "Celda 211", estrenada el 2009.
Felicitats senyor Monzón.