Un ciudadano antisistema, que está muy de moda últimamente...

Un ciudadano ejemplar es la última película protagonizada por el cotizadísimo Gerard Butler, el mismo que lucía torso y mala leche en 300.

En esta ocasión Butler da vida a un hombre con una familia feliz, una casa con jardín y perro. De repente todo lo que tiene se convierte en nada. Su rabia e impotencia se agudizan cuando además la justicia le da la espalda y no puede vengar la muerte de sus seres queridos. Es entonces cuando decide tomar las riendas de la situación ideando meticulosamente una serie de planes para darle a cada cual lo que se merece, según su parecer. Lo que hace que la película sea emocionante, a pesar de ser uno más de los tópicos antihéroes americanos, son las diferentes artimañas que el protagonista lleva a cabo para alcanzar sus propósitos. Desde obras de ingeniería, informática, telecomunicaciones, leyes, código penal... todo parece conocerlo a la perfección y manipularlo a su convenir... si este hombre existiese daría realmente miedo!!

Son varias las escenas que se podrían obviar, o como mínimo suavizar, a causa de su gran contenido de sangre y violencia injustificada. La temática del thriller es de total actualidad, ya que últimamente muchos debates sociales tratan el tema de asesinos que matan a inocentes y siguen en la calle. Supongo que la película pretende ser una crítica al sistema judicial y a los jueces... menudo criticón a los jueces!! (cuando veáis la película entenderéis porqué lo digo)...

Nadie espera encontrar aquí la mejor película de su vida pero sí es cierto que sirve para pasar una entretenida tarde de domingo.

Així som a la Barceloneta

No hi ha millor festivitat que representi el barri de la Barceloneta com ho són "Els Coros". Cada any per la segona Pasqua, una vintena d'agrupacions de veïns del barri surten al carrer acompanyats per bandes musicals i es passegen pels carrers ballant i fent gresca. Els menys atrevits, els que no ens apuntem a cap dels coros, sortim al carrer per veure'ls ballar i acompanyar-los en el recorregut.

El nom de Coros no té res a veure amb una coral, sinó que són grups d'unes 20 o 25 persones que es reuneixen durant tot l'any per preparar tots el detalls per aquest dia tant esperat. Cada Coro prepara una indumentària diferent amb una condició: el toc humorístic no pot faltar. Vestits de rumberos, de cowboys, hawaians... totes les disfresses són vàlides però totes han d'estar acompanyades per un objecte per penjar-se de l'espatlla que els acompanyi en els balls. Des de destrals decorades, grans inflables, pals d'escombra plens de guarnicions, llargues llonganices... no hi ha normes a l'hora d'escollir el teu complement.

El divendres els carrers ja estan preparats per despedir els Coros i aquests fan una passejada al ritme de la música abans de marxar al seu destí escollit. Allà passaran un cap de setmana de festa i germanó i dilluns tot el barri els estarà esperant cap allà a les 6 de la tarda per rebre'ls i fer una altre passejada ballant al ritme dels tambors i trompetes.

Antigament, només podíen apuntar-s'hi homes i el dilluns, quan tornaven dels pobles on havíen passat el cap de setmana, veíen carregats de fuets, xoriços, formatges, llonganisses i s'ho penjaven amb cordes a la camises. Representava l'aportació d'aliments a la família i quan ballaven tot donava voltes. Avui en dia encara hi ha alguns que recorden aquesta tradició i encara es poden veure alguns fuets penjant de camises, però la tradició ha anat evolucionant i ha adoptat un caire més festiu, més despreocupat.

Com que la festa té lloc en unes dates on el turisme no falta al barri de la Barceloneta, cada any són més els estrangers que s'hi acosten i acompanyen els Coros en els seu recorregut pel barri i de vegades són els que més animen la festa.

Per la gent del barri que forma part d'un Coro representa una celebració molt important i en temps de crisi no tothom es pot permetre formar-hi part, però famílies senceres estalvien durant l'any perquè cada membre de la família pugui anar al seu Coro quan arriba la segona Pasqua: potser la mare a un dels dos que hi ha de dones, el pare al de la Perla i els fills al A.C.H. Vinagre... cadascú escolleix el seu... al carrer amb la batucada, la indumentària i els balls de cadascú; només així podrem decidir quin ha estat el millor.

5 anys... i que siguin molts més!

El mercat de Santa Caterina de Barcelona cumpleix aquest dissabte cinc anys des de la seva última remodelació i s’ha organitzat una jornada de festa i activitats per celebrar-ho.

El mercat va ser construit l’any 1848 Josep Mas i Vila i Josep Buxareu i va ocupar els terrenys de l’antic Monastir de Santa Caterina que comptava amb una gran esglésica gòtica i un claustre. El monestir va ser enderrocat el 1835 durant les revolucions d’aquella època.

El nou mercat va ser el primer mercat cobert de tota la ciutat i el principal subministrador de poblacions properes com Badalona, Mataró o Santa Coloma de Gramanet.

Després de petites reformes al llarg de tots aquests anys, la gran remodelació del mercat de Santa Caterina es va dur a terme l’any 2005. L’obra va estar dirigida pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue i es va conservar només l’antiga façana del mercat i les parets laterals amb data de 1848. Com a característiques importants destaca la coberta ondulada plena de mosaics de colors fent homenatge a Gaudí, dos pàrquings subterranis per mecaderies i per clients i un emplaçament dedicat a observar les restes de l’antic Monastir que es van trobar sota terra durant la reforma.

Avui, tant els venedors de les parades, els clients del mercat i els veïns del barri han volgut retre homenatge al mercat i celebrar els 5 anys que porta en funcionament la nova estructura. Per a fer-ho els gegants del barri de la Ribera han sortit al carrer a fer una passejada, s’han organitzat activitats a l’exterior del mercat com un concurs de pintura, un de fotografia i jocs i gimcanes pels més petits. Però això no ha estat tot, un grup de percussió ha actuat per animar la festa , han entrat dins del mercat i a cop de tambor i de pandereta han contagiat tothom de l’alegria i bon rotllo d’aquesta celebració tan simpàtica.

Les parades guarnides amb cintes de colors, els passadissos amb globus i cartells han estat l’escenari perfecte per gaudir de la festa i de l’ambient que es respirava. Tots estaven contents de formar part d’un mercat de més de 150 d’història i que avui en dia continua éssent dels més importants de la ciutat de Barcelona.

En la moda nunca se sabe... todo vuelve, esta vez las míticas Kawasaki

Si en los años 80 ya triunfaron por todo lo alto vuelven al mercado desde 2004 las zapatillas Kawaski, pero esta temporada la apuesta de la marca es más fuerte. Barcelona se ha llenado de carteles, paneles en los autobuses y marquesinas con el anuncio de la nueva linea de bambas Kawasaki para este verano. Modelos más modernos que nunca: lisas en diferentes colores o estampadas para los más atrevidos, todas a un precio de 70 euros.

Por si estáis pensando lo mismo que yo el primer día que escuché el nombre de la marca, aclarar que Kawasaki no se trata de la misma marca que las motos. Las Kawasaki, también conocidas como las zapatillas ecológicas por los materiales que se utilizan en su elaboración, todos ellos naturales (goma, ante y algodón), provienen de una fábrica danesa, la misma que ya las llevó al éxito en los años 80 y que ha vuelto a abrir sus puertas en 2004 tras permanecer casi 20 años cerrada por problemas internos.

Este es sólo uno de los muchos ejemplos de la cantidad de marcas o prendas que estuvieron de moda hace tiempo y ahora vuelven, algunos lo llaman el famoso estilo "vintage". Hombreras, campana, pitillo, plataformas, bolsos grandes, bolsos pequeños, tachuelas, lentejuelas, cuero, estos son algunos de los elementos más comunes que vienen y van en el panorama de la moda cada temporada de forma aleatoria.

Como conclusión a este fenómeno podemos decir que más vale guardar según qué prendas y no pensar que están pasadas de moda, pues nunca se sabe lo que las nuevas tendencias nos deparan. Si eres uno o una de los que tuvieron unas Kawasaki en los 80 y todavía las conservas, considérate afortunado, pues además de llevar las zapatillas más fashion de la temporada también son vintage, así que irás a la moda por doble partida.