Alícia ja no viu aquí reivindica el paper de la dona al petit teatre Tantarantana

La companyia Projecte Galilei formada per Josep Galindo i Pablo Ley ens presenta l'obra Alícia ja no viu aquí que pretèn fer un recorregut pel paper de la dona des de l'inici de la Guerra Civil fins a començaments dels anys 80. Els personatges estan representats tots ells per noies joves amb grans dots per la comèdia, el drama, el ball i fins i tot el cant. Tots aquests ingredients i la frescura i entrega de les joves actrius converteixen l'obra en un espectacle amè i simpàtic, entretingut i cultural, doncs repassa moments històrics rellevants acompanyats de cançons i textos representatius de cada època. Alícia ja no viu aquí vol plasmar la situació que van viure moltes dones espanyoles lluitadores i tenaces però a l'hora sotmeses a pressions, múltiples prejudicis sense fonaments, incerteses morals i l'inexsitent paper en la societat franquista a l'hora de decidir pels seus propis interessos.
Alícia ja no viu aquí es va estrenar el passat 23 d'octubre a la sala La Planeta dins el Festival de Tardor de Catalunya que es va celebrar a Girona. Després es va traslladar al teatre Ponent de Granollers fins el 4 de febrer, quan va arribar al Tantarantana de Barcelona fins el dia 28. Tant el públic com les crítiques han quedat marevellats per l'Alícia i tant a les representacions entre setmana com dissabtes i diumenges el petit Tantarantana s'ha vist ple de gom a gom. Tothom ha volgut visitar aquella vella coneguda, l'Alícia, aquella dona que, per sort, ja no viu aquí.

El hombre lobo ataca de nuevo

Como muchos otros superhéroes, personajes fantásticos o mitos, vuelve otra vez a nuestras pantallas el hombre lobo.
Esta vez lo hace reencarnándose en la piel del actor argentino, Benicio del Toro. La aparición de Anthony Hopkins como padre del protagonista, ha hecho la película haya despertado mucha espectación entre el público cineasta. Si tu eres uno de los que se encuentra entre los que se le ha pasado por la cabeza ir a verla, por favor, no caigas en la tentación de visitar al licántropo. El largometraje resulta pesado, repetitivo y muy previsible, sin contar la poca inspiración de los actores y la utilización masiva del tópico: la bestia podrá ser liberada si es amada por otra persona. En fin, mejor hubiese sido no despertar a la bestia.

Benvinguts a Bailemos el bimbó.

Aquest és un blog creat per l'assignatura de Periodisme Especialitzat en cultura.

BENVINGUDES I BENVINGUTS!